Frikades (I)

Aprofitant l'avinentesa del nou culebrón del Dani sobre física, inicio jo una altra sèrie de posts de caire més desenfadat, que ja em cansa això d'escriure articles trascendents com si algú se'ls llegís i li importessin el més mínim. Avui anirà sobre una gran i famosa banda de black metal noruega anomenada Mayhem. La trajectòria d'aquests "músics" ha passat ja a la història com una de les més polèmiques de la història.

Per contemplar la fundació del grup hem de retrocedir al 1984 (curiosa la data, eh?), en què un individu que tocava la guitarra, de nom Øystein Aarseth però conegut pel sobrenom d'Euronymous (en aquelles èpoques s'autoanomenava Destructor, però li devia sonar massa típic), va decidir que ja estava cansat de torturar rates al celler de casa seva i va formar una banda de black metal juntament amb el baixista Necrobutcher (mola, eh?) i el bateria Manheim (original aquest), i tot seguit es van posar a llogar cantants (primer un tal Messiah després un tal Maniac) per grabar discos plens de crits, mort i destrucció. El seu primer disc va ser un èxit relatiu i vendre bastantes còpies amb facilitat, i més tard, el 1993, es va re-editar amb una discogràfica co-fundada per ells juntament amb una individualitat anomenada Øystein's Oslo, que va dir que el seu nou punt de venda seria "com una església negra del futur. Hem pensat en posar-hi obscuritat total a dins, de manera que la gent hagi de dur torxes per veure els discos". Clarament era un visionari.

El 1988 tant en Manheim com en Maniac van deixar el grup (aquest últim internat en una institució mental després d'un intent de suicidi), i van ésser substituits per dos nous individus de sobrenoms Hellhammer i Dead (aquest ja us podeu imaginar com va acabar al cap de poc) a la bateria i les veus respectivament. En Dead, qui ho havia de dir, era un paio obscur, melancòlic i fascinat per la mort. En aquest punt, la temàtica del grup ja s'inclinava sobretot pel satanisme, la mort i el mal, i el punt àlgid dels seus concerts era clavar caps de porc en una estaca i que en Dead es tallés a si mateix dalt l'escenari amb un ganivet. Així van començar els anys daurats de la banda.

Previsiblement, l'abril de 1991, van trobar mort en Dead. Com era habitual, tenia ferides als braços inflingides pel seu propi ganivet (era un hobby que tenia l'home), però aquesta vegada l'escena destacava bàsicament perquè també tenia un forat de bala al cap. Al costat seu es va trobar una nota de suicidi que deia "Dispenseu tota aquesta sang" (era suicida però net), tot i que més tard els seus companys de grup van matisar que també afegia "el ganivet era massa lent, així que he hagut d'acabar la feina amb la pistola". L'Euronymous, el primer a descobrir el cos i a fer-ne fotos, es va afanyar a proclamar pels mitjans que en Dead s'havia suicidat degut a l'auge de la nova onada de death metal, que aparentment era el moviment contra el qual el black metal s'havia aixecat (si algú ho entén siusplau que m'ho expliqui). El vocalista que va substituir en Dead, un tal Occultus, va afirmar que "ell [en Dead] no es veia a sí mateix com a ésser humà sinó com una criatura d'un altre món. Deia que tenia molte visions que la seva sang es congelava a les seves venes, que era mort. Aquesta és la raó per la qual va escollir aquest sobrenom. Sabia que moriria". Era agut com pocs aquest Dead.

La situació memorable que va venir a continuació es va produïr quan en Hellhamemer va assegurar que l'Euronymous s'havia fet un estofat amb pernil, vegetals, pebre i una mica de tall rodó del cervell d'en Dead. "Sempre havia volgut menjar carn humana", va dir "així que suposo que va pensar que aquesta era una manera fàcil". Molt digerible, sí senyor. Malgrat tot, l'Euronymous va desmentir aquestes afirmacions, tot dient que havia estat la seva intenció preparar tal delícia culinària però que al final no ho havia fet, tot i que sí que havia fabricat collarets amb trossos del crani d'en Dead i els havia repartit entre aquells que considerava "mereixedors" de tal honor. En Necrobutcher, en canvi, va pensar que tot aquest tema de la Cuina per Solters encefàlica no li acabava de fer el pes, i va deixar immediatament el grup. El va substituir un nou baixista anomenat Varg Vikernes (es feia dir "Count Grishnackh", però el sobrenom no va tenir gaire acollida) mentres un tal Attila Csishar passava a ser el nou vocalista.

En Vikernes devia tenir moltes ganes de ser acceptat ràpidament en aquesta nova comunitat, perquè el 10 d'Agost del 1993 va apunyalar mortalment l'Euronymous vint-i-tres vegades dins el seu apartament. En Vikernes va dir a la policia que feia molt de temps que l'Euronymous planejava matar-lo, i que quan aquest el va atacar (anant en calçotets) el va empenyer contra una làmpara, que al trencar-se contra el terra li va provocar les ferides. Llavors es veu que l'Euronymous es va aixecar i va dir "ja n'hi ha prou" (una manera diplomàtica de dir-ho) i quan el va tornar a atacar (debia ser altament amenaçador, ferit, desarmat i en calçotets), en Vikernes li va atravessar el cap amb un ganivet. En Vikernes va declarar també que "quan vaig extreure el ganivet del seu crani" (ja que lògicament el volia recuperar) "el seu cos va caure escales avall com un sac de patates, fent prou soroll per despertar tot el veinat" (a aquests paios se'ls pot acusar de moltes coses, però cívics ho són). Increíblement, les sospites inicials de la policia no apuntaven pas cap a en Vikernes, però després d'haver trobat un munt de proves incriminatòries (no ho entenc... calia més?) no van tenir més remei que trincar-lo acusat d'assassinat. Dins la presó, en Vikernes va tenir una exitosa carrera en solitari, ja que va "escriure cançons com no havia escrit mai fins alhesores".

Un any més tard, la banda es va reformar i va treure un disc d'homenatge a l'Euronymous, cosa que va despertar les ires de la familia d'aquest, ja que moltes cançons encara contenien grabacions del baix d'en Vikernes, l'assassí, que els membres de la banda no s'havien molestat a tornar a grabar. Mayhem encara està en actiu avui dia, composava bàsicament per antics ex-membres com en Necrobutcher, en Hellhammer i l'Attila Csihar, juntament amb en Blasphemer, una nova adquisició que esperem que dóni molt de joc en el futur.