divendres, 22 de maig de 2009

Explotació infantil



El professor Sala-i-Martín, jaqueter professional, deia l'altre dia en un dels múltiples mitjans en què col·labora per prodigar el seu saber d'infinita mesura, que en temps de crisi i d'evolució de l'economia (ergo que ho facin tot els xinos) el que hem de valorar més és la innovació, el desenvolupament de noves maneres de fer negoci.

És per això que crec que com a societat ja es hora de fer un tribut i donar la Creu de Sant Jordi++ ("++" per voler dir "Creu de Sant Jordi que només tenen milers de persones enlloc de bilions") a aquell individu sublim que va innovar en l'art de la macroeconomia provocant justament el canvi que mencionava el senyor Sala-i-Martin, és a dir l'explotació infantil. Exacte, això que ens ha permès a la nostra generació jugar a futbol al pati de l'escola proveïts de bambes, pilota i calçotets.

Perquè aquest noble art, al contrari del que pugui semblar, no el van inventar pas l'Opus Dei, l'empresa Nike o l'emperador Idi Amin Dada, sinó aquell ens superior que tots coneixem com el senyor Miyagi. Sí sí, aquell que sota la filosofia de "posar cera, polir cera" i l'absurd pretext d'ensenyar al ruc de la classe a fer karate va aconseguir que li arreglessin tota la casa. Al preu que va tirar un simple embà a terra avui en dia, si això no és ser innovació ja no se què ho és. Només recordeu que "home que agafa mosca amb palets pot fer qualsevol cosa".

1 comentari:

Judith ha dit...

Així m'agrada, desmitificant una pel·ícula de la nostra infància i treient-li l'aspecte més fosc (fosc és lo de ensenyar-li kàrate al tonto de la clase, no lo de la explotació infantil).