Avui, últim dia de l’any 2007, escric una petita entrada des d’un hotel situat al port de l’Estartit, davant de les Illes Medes. A Catalunya, potser es pot resumir l’any com el del “català emprenyat” en paraules del mateix president de la Generalitat, José Montilla. El govern de Zapatero ha trencat les aliances amb ICV, CIU i ERC i tota la polèmica de Rodalies i de les obres de l’AVE, amb l’aparició a primera pàgina política de l’estel·lar Maleni “antes partía que doblá” han tornat a tensar les relacions Catalunya-Espanya com no ho havien estat des dels temps d’Aznar. La manifestació pel dret a decidir de l’1 de desembre va ser la resposta ciutadana. I el març que ve, eleccions. Què hem d’esperar ara? Nou govern de Zapatero, i que continuï el despropòsit de l’últim any? Govern de Rajoy, Acebes i Zaplana, personatges que ni tan sols es molesten en intentar quedar bé amb Catalunya pocs mesos abans de les eleccions, quan gran part de la batalla electoral PSOE-PP es lliurarà al Principat? Una vegada més acabem una legislatura desencantats amb el govern espanyol. Fins quan durarà la comèdia abans de fer un canvi de model d’estat? No ho sé, però m’atreveixo a aventurar que d’aquí una dècada Espanya no serà el que és ara. Tal com diuen Losantos i companyia, per fí s’haurà trencat Espanya .
En l’escena internacional, l’any ens ha portat dos nous flamants presidents que ens toquen de prop: Nicolas “Super”Sarkozy, que almenys mediàticament ha començat la legislatura amb bon peu, més encara si hi afegim la història de la seva separació de la díscola Cecilia i el seu romanç nadalenc amb Carla Bruni, i el premier Gordon Brown, un escocès que s’ha trobat d’entrada amb dos temes delicats: les seqüeles de la guerra de l’Iraq i la formació del nou govern independentista escocès. A Polònia per fi s’ha acabat el malson o la broma pesada dels ultres Kaczyinski, a Rússia segueix i s’intensifica la deriva autoritària del govern de Putin fins al punt que un lluitador nat com en Kasparov ha hagut de deixar la batalla presidencial. I a Amèrica, Chávez segueix amb el seu espectacle “socialista”, que ens va portar el magnífic “por qué no te callas?” del nostre estimat monarca.
En escacs, sembla que el cicle del campionat del Món es comença a estabilitzar: ara l’indi Vishy Anand és el campió reconegut per tothom i haurà de defensar el seu títol en un matx a Alemanya l’octubre del 2008 contra en Kramnik, que no va voler firmar cap contracte que no comportés que el títol mundial es decidís en un duel. D’altra banda, Topalov, també amb drets que conserva tot i la seva derrota contra Kramnik el 2006, i Kamsky, que acaba de guanyar la Copa del Món a Khanty Mansyisk tot just fa quinze dies, faran un matx d’aspirants al títol, i el guanyador s’enfrontarà al vencedor del duel Anand-Kramnik. I després, es reprendrà el cicle amb perfecta normalitat. Aquest és el programa. La realitat, ja es veurà.
I jo sóc a les Medes jugant un nou torneig, intentant un cop més fer la tercera norma de mestre internacional. Porto 4 de 5 amb bons rivals i un cop més estic ben situat per fer-la. Però els déus són capriciosos i no descarto que m’esperi alguna altra sorpresa desagradable que em tregui la norma. O potser simplement ara començo a perdre i no faig norma de res. O potser tot surt bé i d’aquí 4 dies seré mestre internacional Podeu veure els resultats aquí.
Aquesta nit passarem el cap d’any de la forma més original. Bé, original per la gent normal, pels frikis escaquistes no serà tan original perquè simplement estarem jugant a escacs. Torneig de ràpides de 10 a 1 amb una petita pausa per menjar el raïm. En Jon diu que no se li acut cap forma pitjor de passar el cap d’any de forma voluntària. Però al cap i a la fi, farem el que fa la majoria de gent: passar-lo amb alguns amics fent el què ens agrada xD.
Bon any nou a tothom! (ja no em preocupo de en quin univers esteu ara)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada