Perdut en la boira

Escric des de l'únic cyber que funciona a tot el poble de Navalmoral de la Mata, una encantadora vila extremenya de la província de Cáceres. La boira i el fred t'entren per tots els racons quan camines pels carrers foscos del poble, tot un avís del què ens trobarem a Dublín els 10 físics que anirem a passar allà 5 dies post-exàmens. Estic instal·lat en un edifici que és alhora hotel (d'una estrella), restaurant i gasolinera. I la sala de joc és una petita sala d'actes propera a l'hotel.

Durant el viatge (en avió i autocar) he pogut contemplar la faraònica terminal T4 de l'aeroport de Madrid per primer cop. Després de seguir tot un circuit laberíntic des de l'avió fins a la planta baixa de l'edifici i buscant el lloc on havia de recollir la maleta, m'adono (ens adonem, he vingut amb el Robert Alomà) que estem a la T4-Satélite i que per anar a la T4 en si cal agafar una espècie de metro propi de l'aeroport que ens ha portat durant 5 minuts per un túnel fins a arribar a l'edifici principal de la nova terminal. Tal espectacle de grandiositat només l'havia pogut veure a Atlanta.

Serà un torneig interessant, hi ha un bon nombre de GMs (atrets pel sucós premi de 3500 euros pel primer), serà una mica dur perquè hi ha partida matí i tarda tots els dies fins a diumenge (excepte avui, que començava per la tarda). Podeu seguir els resultats aquí. A la 1a ronda d'aquesta tarda m'ha tocat un tal Jesús Montero, que per un moment he pensat que podia ser el meu amic Montero amb el qual em vaig postejar sobre les "delícies" del Solitario i Baños de Montemayor, però finalment resulta que no era ell. De totes maneres no ha vingut. M'he estalviat haver de jugar després del viatge, però això també vol dir que, un cop més, em quedaré sense el títol de Mestre Internacional...

Ara em tornaré a endinsar en la boira per tornar a l'hotel i sopar. Aquest paisatge em recorda a l'escenari que descriu l'autor d'un llibre que estic llegint. Joâo Magueijo, un físic cosmòleg portuguès, explica que en un matí gris, emboirat i fred estava caminant pels jardins de Cambridge, quan de sobte se li va acudir una teoria alternativa a la de la inflació per explicar el problema de l'horitzó en la teoria del Big Bang, amb la qual ha aconseguit una posició respectable en la comunitat científica. Espero obtenir de l'atmosfera de Navalmoral una inspiració semblant per fer bon paper al torneig... i si se m'acudeix una teoria revolucionària per resoldre la gravetat quàntica tampoc em queixaré ;)