Avui s'ha celebrat el judici contra els dos joves acusats de cremar fotos del rei en una manifestació antimonàrquica a Girona. El Jaume Roura i l'Enric Stern (aquest darrer amic i company de classe de la facultat de Física) hauran de pagar una multa de 2700 euros cadascun.
Tota la història ha sigut bastant absurda i una mostra més de la capacitat de l'actual ordenament jurídic de l'estat Espanyol de crear problemes d'estat a partir de petits incidents, que podran ser moralment més o menys acceptables, però que en cap cas han de desembocar en un show d'aquesta magnitud. La lamentable causa oberta contra Ibarretxe i Patxi López per les seves reunions amb Batasuna o la multa als dibuixants de la polèmica vinyeta d'el Jueves en són dos altres exemples ben recents.
Dit això, a partir d'aquí es pot generar un debat molt interessant en el qual no m'extendré ara perquè és molt tard però sí que plantejaré. Quins són els límits de la democràcia i la llibertat d'expressió? En quin punt la justícia està intrometent-se en afers que no li corresponen i creant tensió extra innecessària, i en quin punt està fent omissió perillosa d'un potencial problema greu?
Per exemple, quin límit posem a les manifestacions i exhibicions feixistes o neonazis, si és que n'hem de posar algun? El mateix es pot preguntar respecte certs grups antifeixistes o antiglobalització que causen situacions amb alt risc de violència de forma recurrent. Precisament aquests dies hem tingut alguns exemples de manifestacions de tots dos tipus, una de les quals va acabar amb la tràgica i evidentment inacceptable notícia d'un mort en una batalla campal a Madrid entre feixistes i antifeixistes.
Si el Jon no ha canviat la seva opinió des de les classes de filosofia de 1r de batxillerat, em diria que mentre no s'arribi a la violència física s'ha de permetre tot, si volem preservar una verdadera democràcia. Una democràcia que ha d'aguantar en el seu sistema els que estan en contra d'ella. La llibertat d'expressió portada al límit sembla que hauria de dur a aquesta conclusió. Però s'ha de tenir en compte que certes manifestacions verbals i accions, encara que no siguin de violència física directa, poden coaccionar la llibertat dels altres.
Bé, demà tornaré a veure l'Enric a les 8.30 a classe de termodinàmica (o segurament a les 9.30, perquè últimament no se li veu el pèl a 1ra hora ;) com cada dia excepte avui. Potser en aquest cas no puc actuar amb imparcialitat, però se m'hauria de convèncer molt bé de què cremar fotos del rei , independentment de que cregui que es tracta d'una acció moralment i políticament positiva, que no ho crec, és un dels casos en què la justícia ha d'intervenir.
2 comentaris:
Per al·lusions, dir que no, que no he canviat d'opinió. Crec fermament que en una democràcia qualsevol punt de vista ha de tenir el dret d'ésser expressat públicament, fins i tot l'apologia de la violència sempre que aquesta no es cometi o s'ordeni. Però de la mateixa manera que defenso els drets dels feixistes a expressar-se, estic d'acord amb la Pilar Rahola (en aquest cas) quan diu que ella, com a demòcrata, no té res a debatre amb ells. Els feixistes poden dir el que vulguin, però personalment crec convenient fer-los el "buit públic" i guardar-nos l'argumentació per aquells que defensen els arguments. I, ni cal dir-ho, cremar una foto ni tan sols incita a la violència ni a l'odi ni a res de res. És senzillament un símbol d'una manera democràtica de pensar: que un rei escollit a dit per un dictador no té cap dret a passejar-se pel nostre país com a regent de res.
eivaaa!
Merci per la solidaritat!
Realment el que volen és que tots estiguem a casa tancats sense expressar el que pensem. Realment els fa por que expressem el que pensem perquè aquests falsos demòcrates no ho comparteixen.
Es tracta que no se'n surtin, bàsicament perquè sabem que tenim la raó. Això és molt important, més del que ens pensem... Tenim el dret a expressar-nos en català en judicis (tot i que el jutge digui el contrari) i fins i tot et dic que tenim el dret a injuriar el rei (deixant de banda la qüestionable raó de ser de la seva figura, per la història del nostre poble!)... Per tant, tenim el dret a desobeir.
Au mestre, salut i força al canut!
enric
Publica un comentari a l'entrada