Aquest passat dissabte, un il·lustre conferenciant va aterrar a Barcelona provinent dels Estats Units. No em refereixo pas a José Mª Aznar sinó a alguna cosa encara pitjor, si és que això és possible. Aquest ens no és altre que David Duke, heroic dirigent del famós Klu Klux Klan, que suposo que és conegut per tothom. El que potser no és tan conegut és que a la nostra apreciada Barcelona hi tenim una llibreria nazi anomenada Europa, que es dedica a difondre les idees de tan elevats personatges. Doncs bé, els propietaris de la llibreria van considerar oportú que el Sr. Duke fes una conferència al seu establiment per presentar el seu nou llibre 'Supremacisme jueu'. La primera pregunta que se m'acut és la següent: què coi té a dir aquest senyor?. Cal matar tots els negres, jueus, moros, asiàtics, australians, inuits, boiximans i telefonistes. D'acord, ja ho entès. I ara què més té a dir? Res més? Doncs apa, lliurem-lo a la Pilar Rahola i que se'l cruspeixi per sopar.
La segona qüestió que ve al cap és precisament la que ha sortit als mitjans de comunicació i la que comentava el Dani ja fa un parell de dies: s'han de permetre aquest tipus de discursos en una democràcia? Personalment sóc de la opinió que sí, que davant el perill d'haver de traçar una línia massa arbitrària de què es pot dir i què no, és molt més fàcil deixar que tothom digui el que vulgui i condemnar només aquelles accions que ens causin mal als altres. És la pressió social la que ha de fer que certs discursos siguin rebutjats. Però és clar, a la nostra societat li va la hipocresia, i la llei va canviant segons convé als quatre de torn. Debatent-se entre el que queda bé públicament (prohibir-ho) i el que dicta el principi de la llibertat d'expressió, finalment l'ordre judicial ha marcat el precedent mitjançant una gran decisió: el tal Duke té permís per fotre el seu rotllo, però ara bé, qualsevol incitació xenòfoba i/o violenta faria aturar la conferència. Per fer complir això, la llibreria havia d'estar plena a vessar de Mossos d'Esquadra i franctiradors vigilant cada finestra. Però a veure, què es pensen que ve a explicar aqui el líder del Klu Klux Klan? La manera com cuinen al bacon a Louisiana? Al final el bon home es va abstenir de venir quan es va assabentar que, a més, tots els presents serien identificats. Òbviament no hi hauria anat ningú. Llàstima, la visió d'en Duke intentant resumir el seu llibre sense mencionar els jueus ni els negres hagués estat digne de veure.
Parlant de jueus, no sé perquè en Duke els té tanta mania. Amb alguns d'ells haurien de ser ben bé ànimes bessones. Només calia sentir l'altre dia al 3/24 un dels colons israelians que vivia a una de les zones ocupades de Palestina. "Aqui s'hi està bé" deia "l'únic problema són els musulmans". Si, ja passa això quan ocupes el país d'un altre (o esclavitzes la gent i la portes al teu, que si fa no fa és el mateix). Aparentment, l'home (tot encorbatat i ben posat, no com aquests moros que són tots uns bruts) trobava que era injust que els palestins visquessin a Palestina perquè "això debilita Israel" i "no cal oblidar que Déu ens ha donat aquesta Terra Santa". Ja té raó, ja. No, si en el fons aquest és el problema: Déu i la seva generositat. Qui li manava donar tanta cosa a aquest senyor? I no en té prou amb anar escollint pobles per donar-los Terres Santes que a sobre els ha de donar a tots LA MATEIXA?. També és mala llet, això. Mira que n'és de gran el món, i Déu havia de regalar a tothom precisament aquelles hectàrees de terreny amb unes vistes més aviat lletges. I ja posats, qui li manava fer gent de tots colors? Que no veu que amb un sol color tot és més fàcil? Això a la COPE ja fa temps que ho tenen vist. En resum: que Déu ens complica la vida a tots i a més a propòsit. Si parés d'escollir i regalar tots seriem més feliços i no ens hauríem fotre garrotades els uns als altres pel simple fet de parlar. Bé, excepte a l'Ibarretxe. Aquest sí, que es pudreixi a la presó.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Efectivament aquest és un dels casos interessants per analitzar. Imagina't ara que la conferència es permet i el tio del Ku Klux Klan hi va. Imagina't una manifestació antifeixista allà a la porta de la llibreria, i a l'interior un grup de profeixistes escoltant el tal Duke. Portant la llibertat d'expressió al límit, hem de permetre tots dos actes. Però és absurdament optimista confiar en què ningú arribarà a les mans en una situació com aquesta. Si no prohibim alguna cosa, hi ha un 99% de possibilitats que en una situació així hi hagi una desgràcia, com la de Madrid de l'altre dia. Clar que si prohibim, llavors d'aquí a les guerres preventives i a les presons preventives només hi ha una qüestió de grau, però no de principi. I les línies per separar graus sempre seran per definició difoses i arbitràries.
La llei actual dóna certa llibertat als jutges per decidir on posar aquesta línia. Però clar, els jutges també són humans i estan subjectes a ideologies i influències. La qúestió no té una solució fàcil...
De fet n'hi ha hagut una de mani antifeixista davant la llibreria. AL final la conferència no s'ha produït, així que això ha estalviat problemes. Personalment, tot el que sigui tancar llibreries em sembla una molt mala idea.
Jo hi hauria anat, ja veus tu quin problema. Serà que és l'únic que diu bajanades... a més a més l'interior hagués estat un espectacle digne de menció amb tots els mossos allà a punt per saltar-li a sobre.
I si hi ha una llibreria especialitzada en temàtica Ultradretana és perquè hi ha consumidors que la mantenen... igual que hi podria haver una de comunista prosoviètica i és possible que també subsistís.
No veig el problema, massa tonteria hi ha a aquest pais, i massa poca cultura i poc coneixement.
Bé, passa una mica com amb les putes. Deu ser que hi ha demanda, sinó no hi serien...
Mare de Déu, quina joia de blog que m'he trobat! Em causareu entre tots dos una deliciosa barreja d'aburriment quan us poseu massa profunds e hilaritat quan arriveu a una profunditat tan espesa que em feu petar els timpans! Tot i això m'aniré passant i us aniré comentant, que és més del que puc dir sobre el meu fotolog, no es per res.
Anyway, Jon, no et fiquis tan amb Déu o t'hauré de partir la crisma, com bona cristina que sóc. Uh, això és una referència molt chunga e inconscient al capítol d'ahir de "padre de familia"... Buf, vaig plegant veles, que vull sentar-me ben agust al sofà a veure la tele una mica i després, com bona alumna, a clase. Clar que sí.
I jo no sé qué tant dolent li veieu a que el míster aquest es passi per Barcelona... amb una mica de sort tenia un accident en aquesta ciutat tant perillosa nostra i byebye. Si es que no sabeu trobar-li el punt positiu a les coses!
Publica un comentari a l'entrada