La dictastroika

Monopolització del poder polític per part d'un partit, empresonament dels líders de l'oposició, assassinats d'opositors sense culpable, guerres per la “integritat nacional”, agressivitat en política exterior... Ja fa temps que el govern rus mostra uns alarmants tics autoritaris, propis d'una dictadura, i sembla que amb el pas del temps cada vegada va a pitjor.

En una democràcia normal cabria esperar que un govern d'aquest tipus caigués derrotat a les eleccions. Per exemple, Polònia va tancar el mes passat un període fosc de la seva història actual, el del govern dels ultraconservadors germans Kaczyinski, amb unes eleccions prou democràtiques com perquè l'oposició desbanqués el govern.

Però a Rússia, diumenge que ve hi ha eleccions legislatives, i no només no s'espera cap daltabaix partit del govern, sinó que segons les enquestes podria ser que Rússia Unida, el partit oficialista, fos l'únic partit amb representació a la Duma, el parlament rus. Suport incondicional i absolutament majoritari del poble rus a Rússia Unida i a Vladimir Putin? És difícil de creure. Més aviat sembla que els constants atacs del govern a l'oposició des de tots els fronts l'han deixat sense marge de maniobra, i als seus potencials electors sense cap confiança en el sistema polític.

L'empresonament de Gary Kasparov, el nostre estimat excampió del món d'escacs i ara candidat presidencial per l'Altra Rússia, és només una gota mes en un vas que ja fa temps que vessa. I ni tan sols es tracta del primer cop que en Kaspy té problemes de caire polìtic, com tots vosaltres sabreu.

La seva estratègia semblava intel·ligent: aprofitar la seva gran popularitat a Rússia per fer oposició activa a Putin i confiar en què aquest no s'atrevís a linxar-lo com ha fet amb altres líders opositors. De moment no ha aparegut amb un tret al cap, i a això si que confio que no hi arribaran, però el pas per la presó pel simple fet de convocar una manifestació ja no l'hi treu ningú.

No sé si Kasparov seria un bon president de Rússia. Els escaquistes coneixem les seves facetes obscures: cert egocentrisme, agressivitat i mala llet. Però difícilment algú sense aquestes característiques seria capaç de sobreviure al circ salvatge en què s'ha convertit el joc polític rus.

Aquí teniu una divertida mostra del seu caràcter guanyador, que vaig trobar al blog del Tomatillo. És un breu fragment de la segona partida de la final Anand-Kasparov del torneig Geneve-PCA Credit Suisse de 1996. Fins i tot el gran ogre de Bakú comet errors imperdonables, com podreu observar: