L'infern català

Avui s'ha acabat el Memorial Tal, un torneig creat recentment a Moscou que ja s'ha consolidat com un dels moments claus de l'any per avaluar l'estat de forma dels millors jugadors del món, com Wijk Aan Zee, Linares, Sofia o Dortmund. La participació era ben atractiva: 10 jugadors i tots ells de +2700.

Però tot i l'esperable igualtat d'un torneig d'aquestes característiques, el Memorial Tal ha tingut un únic protagonista: Vladimir Kramnik. El rus clarament estava considerat dels millors jugadors del món a principis del nou mil·leni, però una crisi de joc, segurament agreujada per un estat de salut delicat, el va allunyar d'una temporada de l'adjectiu de favorit en els tornejos. L'Olimpíada de Torí 2006 va marcar un punt d'inflexió, però al matx pel campionat del món Topalov-Kramnik de l'any passat a Elista encara el búlgar era considerat favorit en general.

La victòria de Kramnik i unes quantes actuacions destacables aquest any l'han acabat catapultant al capdavant, només en disputa amb Anand. Potser l'únic torneig una mica menys bo que ha realitzat Kramnik el 2007 ha sigut el Mundial de Mèxic, cosa que va facilitar la victòria de l'indi i el seu actual estatus de campió del Món. En aquest sentit, el matx Kramnik-Anand a l'horitzó del 2008 és el millor que podem esperar en aquests moments. No sé què us semblarà, però jo ara, entre la seva reconeguda força en matxs i el seu estat de forma, veig a en Kramnik de favorit.

Parlant del torneig en si, m'ha sorprès sobretot la seva espectacular performance amb blanques. Kramnik ha fet 4.5/5 amb aquest color, i utilitzant, un cop més, la Catalana com a arma principal. El rus sembla que ha arribat a un nivell de comprensió tan profund d'aquesta obertura que tot i la preparació massiva que deuen fer els seus rivals, aconsegueix treure petroli de posicions aparentment igualades i va asfixant-los fins a l'extenuació.

En Carlsen va ser l'únic que va sobreviure. Va quedar, crec, amb clar desavantatge en un moment donat però es va inventar un contrajoc molt curiós que va derivar en una sèrie de cops tàctics que van portar a un final de torres de taules. Els següents, Leko i Shirov, van patir l'”infern català” amb totes les seves conseqüències. A partir d'una posició aparentment igualada, “Volodia” va anar apretant i agafant la iniciativa, apretant poc a poc fins a deixar-los sense aire i guanyant-los al final amb sobrietat. Són dues partides molt recomanables per a qui vulgui disfrutar d'una demostració de tècnica clàssica pura.

Els següents, Alekseev i Mamedyarov, ja van sortir-se de la Catalana i van intentar complicar la partida amb altres obertures, però van acabar sortint escaldats igual (tot i que sospito que l'últim va tenir bones opcions de taules o fins i tot més durant bona part de la partida). I amb negres, un parell de Petrovs i un parell de defenses sòlides contra 1.d4 i a firmar 4 taules. Total, 6.5 de 9. Potser no és un estil espectacular, però sí tècnic, depurat i exquisit.
També s'ha de destacar el bon torneig d'en Shirov, un jugador que arrossega una crisi de resultats des de fa molt de temps i que aquí va quedar segon de la classificació final, això sí, amb 5 de 9 i a 1,5 punts d'en Kramnik.

Podeu veure les classificacions i descarregar les partides a RussiaChess. També hi trobareu tot un cobriment mediàtic per part de la revista francesa Europe Echecs, que ha desplaçat al GM francès Robert Fontaine a Moscou en qualitat de periodista i cada dia oferia un informe de la ronda, una entrevista a un jugador i algunes filmacions de moments interessants de les partides. Molt bona iniciativa d'EuropeEchecs, augmentant la dimensió mediàtica d'aquest nostre estimat esport/joc/art/ciència. I per entrevistes, us poso un link d'una divertida entrevista al Magnus Carlsen per un programa d'humor noruec. Segurament ja l'haureu vist si visiteu el blog del Michael, però si no aquí està: Rikets Røst.