La flama valenciana

Un nou fenomen de masses ha revifat espectacularment la música catalana en els últims anys. El grup valencià Obrint Pas ha sigut un dels grans protagonistes a donar una nova dimensió a la música en català a partir del nou mil·leni, que havia arribat a una excessivament limitadora identificació amb el conjunt de grups que a finals dels 80 i els 90 van posar les bases per al moviment conegut com a “rock català”.

Sau i Sopa de Cabra (amb cançons tan mítiques com Boig per tu i L'Empordà) van ser els principals representants de la generació del rock català, que van ser rellevats més endavant per Els Pets i Lax'n'Busto (amb cançons no menys mítiques com Bon dia o Llença't). Un gran nombre de grups van adaptar i copiar aquest estil , que tants grans moments va donar a la generació anterior a la meva i que jo recordo i escolto amb gran admiració. Però cap al 2000, el model es començava a esgotar i calia un nou impuls al mercat de la música catalana.

La resposta va arribar d'una altra zona geogràfica (València) i des d'un estil molt diferent. Obrint Pas és un grup que combina els estils sorgits a Jamaica als anys 60 (ska i reggae principalment) amb melodies tradicionals valencianes, punt en el qual hi juga un paper molt important la dolçaina, instrument popularitzat per aquest grup. Malgrat que van néixer com a banda musical el 1993 i que vn començar a tenir una certa difusió a partir del 1997 amb el disc La Revolta de l'Ànima, no van començar a ser un fenomen de masses tant a Catalunya com al País Valencià fins al 2003 amb la publicació de Terra.

A partir de llavors la seva progressió ha sigut meteòrica: concerts multitudinaris a totes les ciutats i pobles de Catalunya i el País Valencià (desconec la difusió que tenen a les Balears), associació de les seves lletres amb les reivindicacions de l'independentisme català, publicació de dos nous discos genials, cada un millor que l'anterior (La flama (2004) i Benvingut al Paradís (2007)), un recopilatori (En Moviment (2005)) i una gira internacional (Internacionalista Tour (2006)) per Europa i Sud-Amèrica.

Després d'haver assistit a uns quants dels seus concerts, he pogut constatar que per als joves de la meva generació amb ideologia propera a l'independentisme o al socialisme (o totes dues coses) Obrint Pas s'ha erigit en tot un símbol que desperta passions i porta grans moments, i és un ingredient molt important per a l'èxit d'una festa popular. El fenomen Obrint Pas ja ha influenciat a nombrosos altres grups, com La Gossa Sorda.

Disfrutem doncs, d'aquest moment.

La victòria ens sorprendrà

si la continuem buscant

i amb les nostres pròpies mans

preparem un nou combat

un altre dia ha començat.

No vull ser més que ningú

quan passe pel teu costat

ni sentir-me lluny de tu

quan em torne a equivocar.

Vull que fem el camí junts

acabar el que hem començat

per quan vinga un altre juny

preparem l'últim combat.

Obrint Pas – L'últim combat (Benvingut al Paradís-2007)

Però sense oblidar els anteriors!

Voler oferir-te una promesa

poder embogir amb la teva pell

tenir de prop els teus miratges

sentir al meu cor el teu batec.

Voler, poder, tenir un tros de tu

voler, poder sentir-te un moment

voler, poder, sentir i tenir-te a prop

voler, poder, sentir-me en el cel.

Sau – Voler, poder (Amb la lluna a l'esquena - 1998)